pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CONCIENCIA FONOLÒGICA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CONCIENCIA FONOLÒGICA. Mostrar tots els missatges

divendres, 22 de gener del 2016

MONOSÍL·LABS ACABATS EN S

Aquí teniu un nou material sic per treballar amb els nens que els hi costa pronunciar el fonema /s/ darrere de vocal.

Es tracta de paraules curtes acabades en -s o bé en s i consonant, ja que en català en tenim varies d'aquest tipus.

Podeu retallar les targetes, les quals veureu que són molt senzilles, i utilitzar-les com millor us vinga de gust.

   
https://drive.google.com/file/d/0B_oSZxNMTcuTZ3gybjd4U0NSTG8/view?usp=sharing



Si teniu cap sugerència o dubte no oblideu deixar el vostre comentari. Moltes gràcies!

Autor pictogrames: Sergio Palao Procedencia: ARASAAC   http://catedu.es/arasaac    Licencia: CC (BY-NC-SA)

diumenge, 15 de novembre del 2015

COMPTAR I ACUMULAR SÍL•LABES PER TAL DE PARLAR BÉ

Bon dia,
Avui parlarem d'una forma d'ajudar als nostres alumnes a parlar correctament quan presenten trastorns fonològics. 
Hi ha nens que tenen dificultats per pronunciar bé les paraules, no per qüestions motrius, orgàniques o físiques, si no perquè a nivell mental tenen alterats o endarrerits els processos cognitius relacionats amb la consciència fonològica (CF) és a dir, amb la capacitat de pensar i reflexionar al voltant dels sons de la llengua per tal de poder conjugar-los (o no) i entendre  la seqüència i ordre natural d'aquests dins de les paraules, la qual es desenvolupa entre els 3 i 7 anys i és imprescindible per a l'aprenetatge de la lectoescriptura. Quan tenen mancances en la CF, el resultat a nivell oral és una parla, moltes vegades, força inintel•ligible i desestructurada al realitzar múltiples addicions, substitucions, omissions, inversions, etc dels sons o les síl•labes que conformen els mots. Una altra característica del transtorn és la incapacitat del nen per adonar-se'n de les seves incorreccions, i per tant, moltes vegades, tot i que els hi fem repetir paraules constantment donant el model correcte, no són capaços de millorar gaire, o bé manifesten que la diuen bé quan realment no és aixi. 
En aquests casos cal treballar força tots els processos relacionats amb la CF a diferents nivells, des de la percepció de la rima o rodolí, (que podem treballar i desenvolupar des dels 3 anys) fins a la percepció dels sons i les síl•labes dintre de les paraules amb activitats de percepció de sons en posició inicial, final o ntermitja, distinció de paraules constrastades fonològicament per un sol so, recompte de síl•labes, etc. No em detindré molt més en l'explicació teòrica ni en la multiplicitat de tipus d'activitats a realitzar, ja que m'interessa mostrar-vos en concret una de les que faig servir. 

El material que us mostro està centrat en la cosciència sil•làbica. Bàsicament el podem utilitzar de dues formes. 
Com veieu tenim 3 folis plastificats,  cadascun d'ells dividit en dues meitats. El nombre de dalt o nombre d'elements enganxats (gomets en aquest cas) indica el nombre i ordre de síl•labes de la paraula. Si els posem tots seguits (ocupa cert espai) podem treballar amb paraules polisíl•labes de fins a 6 cops de veu, però no és sovint i menys amb nens que els hi costa tant pronunciar, per això normalment utilitzarem de l'1 al 4.



La primera activitat pot consistir en comptar síl•labes o cops de veu amb aquest suport visual. També podem separar paraules picant de mans, però això no els hi proporciona cap suport per fer el recompte del nombre de cops. Altres vegades utilitzen l'estratègia d'anar posant dits a la mà conformen diuen una síl•laba, però també els hi resulta una mica difícil. 1r direm la paraula sencera. Després, començarem a separar-la, i cada vegada que digam una síl•laba, posarem el dit (si anem dient paraules de forma oral) o la targeta (si utilitzem vocabulari representat en targetes i cartes) a sobre de la casella corresponent. Per exemple: 
  1. "Anem a separar i comptar els cops que té la paraula PATATA. Fixa't. PA (posem a la 1a casella)
  2. TA (a la 2na)
  3. TA (a la 3a). 
  4. Molt bé. Ara tú, digues i compta". 
  5. Deixem que ho faci i en acabar li preguntem: "Quants cops té?" 
Si ho ha fet bé el nen tindrà el dit o targeta a sobre del nombre que indica la quantitat de síl•labes. Si no ho ha fet bé podem repetir el nostre exemple o fer un modelatge agafant les seves mans a mesura que comptem a poc a poc i avancem per les "caselles".

Si el que ens interessa és treballar l'estructura de la paraula perquè els nens solen fer diversos processos com omissions sil·làbiques, substitucions o adicions i volem que repecte el nombre de síl·labes, cal anar fent-ho de forma repetitiva i  acumulativa. 
Es tracta de dir les paraules començant per la primera síl·laba i anant afegint. Abans d'afegir la següent síl·laba el nen ha de repetir el que hem dit. Ho veiem amb un exemple:
  1. Si anem a dir la paraula PATATA començarem nosaltres dient PA i posant el dit a la casella del número 1.El nen ha de repetir. 
  2. A continuació tornem a la pimera i afegim la segona. Diem PA - TA, posant el dit a les caselles. El nen ho torna a repetir. 
  3. Per últim tornariem a l'inici i diriem les 3 síl·labes PA - TA - TA, de forma que el nen repetiria tota la paraula tenint en compte el record que hem anat creant de manera acumulativa gràcies al treball anterior.  
A mi me sol funcionar amb nens amb trastorns fonològics greus, però cal repetir i fer diverses vegades per a que a poc a poc ho integren. 
Si no tenim els folis a prop perquè no estem fent l'activitat com a tal, i el que volem és fer una correció d'una paraula que en llenguatge espontani ha dit malament, el que podem fer és utilitzar el nostre cos i el seu (suport tàctil). Quan la síl·laba la dic jo toco la meva mà esquerra amb la dreta i faig tants cops com sÍl·labes, i quan li toca repetir a l'alumne de forma acumulativa li vaig fent tocs en la seva mà en funció  del nombre de síl·labes a dir.
L'activitat és força senzilla i enriquidora i ja veureu com funciona, el que passa és que m'he estés una mica en la seva explicació, perdó! ;-)
Si teniu cap sugerència o dubte no oblideu deixar la vostra valoració o comentari. Moltes gràcies!

diumenge, 25 d’octubre del 2015

PARAULES QUE COMENCEN PER ES-

Segur que teniu alumnes que presenten diferents trastorns de la parla, com ara la dislàlia fonètica i la dislàlia fonològica, o els retards simples de la parla. En aquest últim cas els nens tenen un llenguatge dins dels processos evolutius normals, però endarrerit en el temps (per simplificar l'explicació). Quan comencen l'etapa d'educació infantil podem fer una intervenció directa tenint en compte certs aspectes com ara el manteniment correcte de l'estructura sil·làbica de la paraula (sovint ens trobem amb nens que es "menjen" sons i síl·labes). 

Aquí teniu unes imatges de paraules que comencen per la síl·laba ES-, ja que alguns petits la ometen quan parlen, bé per trobar-se en etapes anteriors del llenguatge on és normal reduïr el nombre de síl·labes o l'estructura sil·làbica, com he apuntat anteriorment, o bé perquè ho confonen amb el verb ser, força probable. 
 
https://drive.google.com/file/d/0B_oSZxNMTcuTMzNuaVRvZmNNX0U/view?usp=sharing

Al final del document hi ha tot el llistat de paraules. Podeu fer-les servir de diverses maneres: dir la paraula mentres la separem en síl·labes mitjançant cops de mans, pronunciar-les allargant la primera síl·laba, inventar frases amb elles, fer un loto, escriure-les... Les possibiliats dependran del nivell del nen i de la varitetat que li vulguem donar a les targetes (jo les tinc retallades a mode de targeta o carta).

Si teniu cap sugerència o dubte no oblideu deixar la vostra valoració o comentari. Moltes gràcies!


Autor pictogrames: Sergio Palao Procedencia: ARASAAC   http://catedu.es/arasaac    Licencia: CC (BY-NC-SA)

dissabte, 24 d’octubre del 2015

PARAULES AMB F I S

De vegades m'he trobat amb algun alumne que necessitava aprendre a emetre bé el fonema S, ja que el substituïa per la F. 

A banda de treballar les pràxies o terapia miofuncional, la posició de la boca i els llavis (teniu una entrada anterior amb un arxiu sobre com fer la S per passos) i l'emissió del so en síl·labes directes i inverses, cal inegrar-lo en la paraula i les frases, així com al llenguatge espontani, sense oblidar la correcta discriminació auditiva entre un so i l'altre.

Aquest petit recull de paraules us poden ajudar en algunes d'aquestes tasques. 

https://drive.google.com/file/d/0B_oSZxNMTcuTdTQ2Z2M0MHdleFE/view?usp=sharing
 

Clica en la imatge per descarregar les fitxes. Les pots imprimir, plastificar i retallar i fer servir per separat, per dir-les per torns, inventar frases amb elles, fer un loto... Aprofita el recurs al teu gust!

Si teniu cap sugerència o dubte no oblideu deixar la vostra valoració o comentari. Moltes gràcies!



Autor pictogrames: Sergio Palao Procedencia: ARASAAC   http://catedu.es/arasaac    Licencia: CC (BY-NC-SA)

dissabte, 26 de setembre del 2015

DISCRIMINACIÓ AUDITIVA DE PARELLS FONOLÒGICS CONTRASTATS

Avui us paso una activitat que he realitzat amb paraules emparellades per tal de treballar la discriminació auditiva i els procesos d'anàlisi dels sons (conciència fonològica).

Trobareu un arxiu word amb imatges de paraules que s'asemblen, però varien en un so. La diferència és que una conté un so més que l'altra. Al final del document hi ha una graella amb tots els mots que podeu utilitzar a mode de registre en funció de les respostes correctes de l'alumne.

Segons es nivell de dificultats i l'edat del nen/a podem fer l'activitat de diverses maneres:

  • La més senzilla és mostrar les dos paraules d'un parell i dir una de les dos. El nen  ha d'assenyalar la que ha sentit. Exemple: "Escolta la paraula que dic i assenyala-la: "ma".

  • Un altre exemple és dir-li les dos paraules i identificar els dibuixos. La pregunta pot ser "¿Quina és més llarga? o bé ¿Quina és més curta? ¿Per què? ¿Quina té més sons?" En aquesta ocasió cal fer un anàlisi més intens dels sons que composen cada mot. Exemple: "Mira, aquí tenim una pal i una pala. Quina paraula és més llarga? Repeteixo pal - pala".

  • També podem dir la paraula llarga del parell i tapar el dibuix de la curta i preguntar, per exemple: "Si a BOCA li trec la B, en què es converteix?" Ha de pensar, analitzar i extreure el so per arribar a la conclusió que la paraula Boca sense la b passa a ser Oca.   


Bé, aquí us adjunto el document sencer. Espero que sigui d'ajuda! Clica sobre aquesta imatge per descarregar:
https://drive.google.com/file/d/0B_oSZxNMTcuTUEE4WTFYbnU3LWs/view?usp=sharing

Si teniu cap sugerència o dubte no oblideu deixar la vostra valoració o comentari. Moltes gràcies!



Autor pictogrames: Sergio Palao Procedencia: ARASAAC   http://catedu.es/arasaac    Licencia: CC (BY-NC-SA)

diumenge, 20 de setembre del 2015

DIFERENCIACIÓ FONOLÒGICA A - E

Bon dia, 

Fa anys vaig tenir un alumne amb dificultats de pronuncia degudes a una pèrdua auditiva transitòria de menut. Un dels treballs a realitzar amb ell va ser la discriminació auditiva, especialment entre paraules conegudes o parells fonològics contrastats, és a dir, aquells mots que es diferencien en un sol so. Un dels parells on prsentava mancances era la discriminació (i pronuncia) entre les vocals A - E, així que vaig fer un petit meterial amb paraules que distingien aquests sons vocàlics. 

Clicant sobre la imatge el tindreu al vostre abast.


https://drive.google.com/file/d/0B_oSZxNMTcuTSVVVdGpTUEFOZkE/view?usp=sharing



Si teniu cap sugerència o dubte no oblideu deixar la vostra valoració o comentari. Moltes gràcies!

Trobat a la pàgina web de ARASAAC en castellà i traduït al català.
Autor pictogrames: Sergio Palao Procedencia: ARASAAC http://catedu.es/arasaac    Licencia: CC (BY-NC-SA)